La Industria Cimentera a Tivenys

La fabricació de ciment artificial Portland requereix tres matèries primeres (calç, argila i guix) abundants als termes de Tivenys i Benifallet, concretament a Coll de Som. Lo qual marca la localització de les pedreres en aquesta part del terme i de les fabriques que s’ubiquen al peu del Som i prop de l’Assut per d’aquesta manera facilitar el transport de la matèria primera fins les fabriques i d’aquestes el producte acabat poder-lo distribuir amb llaüts cap als llocs de comercialització. Aquests llaüts també servien per portar el carbó des de Mequinensa fins les fabriques de ciment. El transport amb els llaüts es va canviar pel transport en camions a principis de la dècada dels seixanta.

Mapa en la ubicació de les fabriques i les pedreres d'extracció.

De fet de les tres fabriques existents, tant sols una esta dins el terme de Tivenys, les altres dos estan situades al terme de Benifallet, però per la seva situació geogràfica, molt lluny del poble, no van tenir cap impacte en aquesta població en quant ha ocupació tot el contrari del que va passar en Tivenys (molt properes) e inclús amb Xerta.

La primera fabrica que va existir fou la de Mayor, és la que esta situada més amunt, es va construir l’any 1891 sobre el que antigament havia estat un forn de calç, el seu fundador fou Jaime Mayor Mayor. La seva proximitat al riu provocava que les riuades li fessin diferents destrosses, lo qual obligava que se li fessin remodelacions de manera sovint, una de les més importants es va fer l’any 1914 i la van aprofitar per fer-ne la inauguració oficial en la que hi van assistir diferents personalitats de la comarca.

L’accés per terra a aquesta fabrica era molt complicat per no dir impossible, des de l’Assut sols existia un sender molt abrupte, que passava per un penya-segat on el camí es convertia en un pas per taulons, tota una aventura per als que els hi tocava acudir a treballar. Per aquest motiu eren pocs els tivenyencs que hi treballaven, la majoria de treballadors eren de Xerta el quals aprofitaven el pas de barca per anar a treballar. De fet aquest pas de barca era fonamental per poder transportar el producte final a l’altra riba i des d’allí distribuir-lo. Primer passaven els carros a dalt de la barca, els carregaven i tornaven a passar per començar la distribució, quan es van canviar els carros per camions, es passava el ciment damunt la barca i a l’altra riba carregaven els camions.

Fabrica de Mayor i els transport fluvial.

Abans de la construcció del pas de barca, per poder portar els treballadors i fer la distribució del ciment fins a Tortosa, la fabrica comptava amb quatre llaüts: La Campana, San Julian, La Hiena i Sant Jaume.

La fabrica es va anar transmeten de pares a fills fins la quarta generació. A principis del segle XX la fabrica va passa a mans de Julian Mayor, el propietari més emblemàtic, perquè durant el seu mandat fou quan la fabrica va prosperar més. L’any 1912 va guanyar diverses medalles i diplomes a les exposicions internacionals de Londres i París.

Un dels motius de l’èxit durant aquets anys, fou la construcció del canal de l’esquerra, ja que li va proveir el ciment que es va necessitar per aquesta obra.

Quan va arribar la guerra civil, la fabrica fou col·lectivitzada juntament amb la de Cementos Ebro i van funcionar com una de sola. Un cop va acabar la guerra la van recuperar els propietaris, tot i que no va reprendre la producció fins l’any 1946.

Als anys 50 fou llogada als propietaris de Cementos Ebro i va funcionar fins la dècada dels 60, en que va tancar definitivament.

En aquesta fabrica i treballava una mitjana d’entre trenta i quaranta treballadors.

Fabrica de Cementos Ebro

La fabrica de baix propietat de “Cementos Ebro” va començar la seva activitat als anys vint, i va anar funcionant amb les consegüents transformacions i ampliacions. No cal dir que aquesta fabrica pel fet ser fundada més tard era molt més moderna que l’altra.

Gracies a que es va anar modernitzant i a una molt millor comunicació per terra per poder distribuir el seu producte, aquesta fabrica es va mantenir en funcionament fins la dècada dels setanta. La defunció del seu propietari i la mala gestió dels successors va accelerar el tancament d’aquesta industria.

En aquesta fabrica hi treballaven unes cinquanta persones, pràcticament totes de Tivenys, ja que al contrari de la de Mayor, la comunicació per terra era mol accessible i la gent del poble es podia desplaçar amb moto, bicicleta e inclús a peu.

Cementos Ebro va arribar a cotitzar en borsa tal com veiem en aquest retall del diari ABC del 31 de desembre de 1964.

Retall de les cotitzacions en borsa del diari ABC

En la següent imatge podem veure un anunci del producte d’aquesta fabrica al diari El Mundo Deportivo del dia 6 de setembre de 1959.

Anuncia al diari Mundo Deportivo

La tercera fabrica, aquesta ja allunyada del riu, però al peu mateix de Som, per aprofitar la proximitat amb les pedreres fou la de José Borràs. Aquesta fabrica era més petita que les altres i va funciona poc temps.

Les pedreres d’on s’extreia el material per a fabricar el ciment, eren un enorme orifici a cel obert. Les més impactants per la seva profunditat i grandària son la de la Vall Llarga, i la de Mayor. La que esta dalt de tot de Som es relativament petita comparada amb les altres dos.

El material de les pedreres de Som i de la Vall Llarga es transportava primer amb carros i posteriorment amb camions fins les fabriques, però la que proveïa a la fabrica de Mayor ho feia d’una forma ben curiosa, de fet aquesta pedrera esta físicament situada a la part superior de la muntanya on esta ubicada la fabrica. Un túnel estret comunicava la fabrica amb el fons de la pedrera i el transport es feia per unes vagonetes, estirades per un ruc.

El treball en les fabriques de ciment no era gens agradable i força dur, per les condicions en que es treballava. La pols del ciment castigava molt els pulmons dels treballadors i moltes feines es feien a destall lo qual encarà enduria més la feina. La gent que podia viure de la pagesia evitava en la mesura de lo possible la duresa del ciment.